Pre-texto

Trànsit és un intent. No és el resultat d'una idea sinó la idea en sí. No s'ha de veure aïlladament sinó com part d'un procés que inclou el descobriment propi i d'altra/e. La comunicació no és medi, és finalitat. L'expressió no es busca, sinó que ocurreix.

Trànsit és un lloc. Un espai irreal on juguem amb esdeveniments inesperats que es succedeixen. Gaudim d'estimuls coneguts però nous. L'accident es convirteix en plaer únic i irrepetible.

Trànsit és un viatge. Al principi som cadascú/una, i quan acabem no hi som ninguna/ú. Pasem del sentiment individual al impuls únic. I del comfort de la terra a la incertesa de l'aire.

Trànsit és un armari on pengem fantasmes. Un album d'emocions. Una clau que obri l'habitació fosca. Un grup que respira i transpira. Una aventura per un territori inexplorat.
Un recordatori de l'oblit al que estem sobtmesos/eses.

Deseo dejar de ser, luego soy, porque solo aquello
que es puede dejar de ser, y ese ser que soy
actúa para que mi deseo se cumpla.
Pero esa acción movida por el deseo de no ser
– que no es más que un deseo de mi ser –
hace que me vea a mí como alguien ajeno a mí
que todavía es, es decir, soy.
Concluyo entonces que ese ser que deseo dejar soy yo
y al mismo tiempo es otro.
Por tanto, tendré que ser otro para ser yo mismo y así,
en cumplimiento de mi deseo, poder dejar de ser.

Jaume Sisa